Durham, 1877

La boirina espessa creava un mar blanquinós als seus peus, impedint que poguessin veure el terra pràcticament.
– Això em recorda aquella vegada a Durham, el 1877, hi havia una boira molt semblant i els cavalls… – Va començar a explicar ell.
– Però tio..! Si tu no havies nascut al segle XIX, ni has estat mai a Durham! – Li va respondre l’altre, tallant-lo empipat i fart ja.
– I què?
– Doncs que això no et pot recordar una situació en què ni existies…
– Irrellevant.
Li encantava tirar-se el rollo, despenjant-se amb anècdotes oníriques. Els que el coneixien ja li seguien el joc o li paraven els peus de cop, si n’estaven massa farts; però quan ho feia davant d’algú que no el conegués gaire, descol•locava completament el personal. I quan no era una anècdota que suposadament havia viscut ell en persona, es tractava de les teories més rebuscades, sempre narrades i comprovades empíricament pel gendre del cosí de la mare d’un amic molt proper del seu tiet. Vaja, informació de primera mà.
– Bah… A prendre pel cul. – Li va etzibar l’altre, abans de deixar-lo allà plantat.